Avanzar siempre avanzar en busca de lo deseado

Avanzar siempre avanzar en busca de lo deseado

junio 27, 2012

De nen a adolescent......un esclat de emocions ¡





















Passem de ser nen a adolescent amb un plis, ens ensenyen a ser prudents,
a deixar de dir el que pensem, a deixar de fer el que volem, a deixar de respectar
a la gent gran, a deixar d’acceptar-nos com som físicament, a deixar de pensar
que la vida es un miracle, a deixar de agrair als pares per tot el que tenim, a deixar
de .......

La paraula NO sembla que sigui tant necessària com el respirar, anem tant
perduts del que podem o tenim que fer que la pauta de la relació amb els
nostres pares son crits, males cares, estar enfadats i mil coses més.

Hem pensat que potser una manera de que la cosa funcioni es preguntar als pares
com ho van passar ells ?
Heu pensat que els pares en alguns moments estan tant perduts com vosaltres ?
Heu pensat que es essencial parlar i parlar i parlar i DEIXAR DE JUTJAR.

Sols tu tens la clau per fer tot allò que vols i com vols, no existeix res que freni allà on vols anar i vols fer, demanar ajuda es primordial i tenir uns objectius clars es essencial
per aconseguir-ho.

Potser tindràs moments de solitud, molt bons per pensar en tot allò que t’està passant,
els canvis que estàs tenint, tant emocionals com físics, aprendre a estar sol es un dels millors regals que pots donar-t’he, valores més tot allò que t’envolta i tens.

Que et passa pel cap ?

egb








junio 14, 2012

Carta d'un fill al seu pare




No em donis tot el que et demani, de vegades només demano per veure fins a quant puc prendre.

No em cridis, et respecto menys quan ho fas, i m'ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No donis sempre ordres... Si en compta d'ordres, de vegades, em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.

Compleix les promeses, bones o dolentes... Si em promets un premi dóna-m'ho, però també si és càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els altres, algú va a sofrir, i si em fas lluir pitjor que els altres seré jo qui sofreixi.

No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que haig de fer, decideix-te i mantingues aquesta decisió.

Deixa'm valer-me per mi mateix, sí tu ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

No diguis mentides davant de mi ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure't d'una dificultat, em faràs sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan jo faci alguna cosa malament, no m'exigeixis que et digui per què ho vaig fer, de vegades ni jo mateix ho sé.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa, admet-ho. Creixerà l'opinió que jo tinc de tu i m'ensenyaràs a admetre les meves errades també.

No em diguis que faci una cosa que tu no fas, jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no ho diguis, però mai faré el que tu diguis i no facis.

Ensenya'm a estimar i conèixer a Déu. No importa si en el col·legi em volen ensenyar perquè de res val si jo veig que tu ni coneixes ni estimes a Déu.

Quan t'expliqui un problema meu no em diguis: no tinc temps per tonteries o això no té importància. Tracta de comprendre'm i ajudar-me.

I estimam  i digues-m'ho, a mi m'agrada sentir-ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.