Passem de ser nen a adolescent amb un plis, ens
ensenyen a ser prudents,
a deixar de dir el que pensem, a deixar de fer el
que volem, a deixar de respectar
a la gent gran, a deixar d’acceptar-nos com som
físicament, a deixar de pensar
que la vida es un miracle, a deixar de agrair als
pares per tot el que tenim, a deixar
de .......
La paraula NO sembla que sigui tant necessària com
el respirar, anem tant
perduts del que podem o tenim que fer que la pauta
de la relació amb els
nostres pares son crits, males cares, estar
enfadats i mil coses més.
Hem pensat que potser una manera de que la cosa
funcioni es preguntar als pares
com ho van passar ells ?
Heu pensat que els pares en alguns moments estan
tant perduts com vosaltres ?
Heu pensat que es essencial parlar i parlar i
parlar i DEIXAR DE JUTJAR.
Sols tu tens la clau per fer tot allò que vols i
com vols, no existeix res que freni allà on vols anar i vols fer, demanar ajuda
es primordial i tenir uns objectius clars es essencial
per aconseguir-ho.
Potser tindràs moments de solitud, molt bons per
pensar en tot allò que t’està passant,
els canvis que estàs tenint, tant emocionals com
físics, aprendre a estar sol es un dels millors regals que pots donar-t’he, valores
més tot allò que t’envolta i tens.
Que et passa pel cap ?
egb
